L’atur i el model productiu

Quin és l’origen de l’atur que patim avui a casa nostra? Els indicadors principals de l’àmbit laboral ràpidament posen de manifest que el gruix de l’explicació rau en el model productiu que va promoure els governs d’Aznar i que va mantenir els governs d’en Zapatero. Veiem-ho.

El número d’aturats des de l’inici de la crisi fins avui (de fet, des del tercer trimestre de 2007 fins el tercer trimestre de 2012, vegeu el quadre següent) ha augmentat en 3,986 milions (M) de persones. Un 20% d’aquest increment s’explica per l’entrada de 0,796M persones al mercat laboral i la resta, un 80%, per la destrucció de 3,190 llocs de treball nets (EPA, INE). D’aquests, un 50,9% provenen del col·lapse de la construcció, que al seu torn ha arrossegat indústries estretament relacionades (fusta, mobles, materials per la construcció, etc., que estimem que poden representar gairebé un 10% del total de l’ocupació neta perduda), el sector financer i les activitat immobiliàries (3.56%). El tercer sector que més ocupació ha destruït és el comerç i la reparació de vehicles (10,35% del total). No és gens estrany, atès que l’elevat endeutament familiar (conseqüència, en bona mesura, de la mateixa bombolla de la construcció i de l’estancament dels salaris reals durant l’època de bonança) i l’atur han obligat a moltes famílies a consumir menys. Per tant, podem afirmar sense por a exagerar que més 2/3 dels llocs de treball perduts són conseqüència de la fi de la bombolla de la construcció.

En altres crisis l’augment de l’atur anava aparellat amb el descens de gent que buscava feina, els anomenats treballadors desanimats. En canvi, aquesta vegada, com ja hem dit, han entrat 0,796M de persones al mercat laboral en termes nets: 1,115M de dones s’hi han incorporat mentre que 0,319M d’homes n’han sortit. Així, els homes han estat els ‘treballadors desanimats’ i les dones les ‘treballadores addicionals’. Ho podem racionalitzar fàcilment: La destrucció d’ocupació s’ha concentrat en els sectors en què tradicionalment dominen els homes i, en canvi, els sectors tradicionalment femenins no han patit tant i fins i tot algun ha creat ocupació neta. Això, juntament amb l’elevat endeutament familiar, ha empès a moltes dones a buscar ingressos addicionals al mercat laboral.

En definitiva, tot plegat apunta clarament cap al model productiu que s’havia promogut com l’origen de l’atur a Espanya i no pas, tal com se’ns repeteix fins a l’avorriment, a suposades condicions laborals ‘rígides’.Evidentment, darrera aquest model productiu hi ha una teranyina d’interessos i unes estructures de poder que els han permès prosperar. Cal doncs una verdadera democràcia en la qual poder debatre quin model productiu volem i què cal fer promoure’l. No hem vist propostes ambicioses ni amb cara i ulls als nostres parlaments en aquest sentit, sinó més aviat el contrari.

Ocupats

Font: EPA, INE

PD: Com a curiositat, cito un tall d’una entrevista on el que gairebé sembla l’economista oficial de  TV3 i de La Vanguardia, en Xavier Sala-i-Martín,  el 2004, quan encara hi havia possibilitats de desinflar la bombolla immobiliària i aprofitar els elevats ingressos de l’estat per reconduir el model productiu, afirmava el següent:

Entrevistador: ¿No cree que el Gobierno debe hacer algo para evitar que suba la vivienda? Sala i Martín: No, no. Si ahora los precios de las casas bajaran a la mitad, todos los obreros de los barrios de Barcelona, que son propietarios de sus casas, perderían una millonada. Es decir, cuando las casas suben, los propietarios de las casas, que son casi todos, se enriquecen. ¿Qué hay de malo en ello?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Clàssics i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s