Qui deu i qui paga

Se’ns explica que hem viscut per sobre les nostres possibilitats gràcies l’endeutament (el 2011 el deute contret a Espanya equivalia al 462% del PIB! (Millet et al. 2012, p.18)) i que ara toca fer règim per purgar els excessos i poder retornar el deute. La política econòmica de l’estat s’ha subordinat aquest objectiu. Però, ben bé, quins excessos estem pagant? Clarament els del grans capitalistes.

Així ho posen de manifest les estimacions de l’Eduardo Grazón: el 57% del deute total l’ha contret la banca i les grans empreses, mentre que només el 19% el sector públic (vegeu l’esquema de més avall). De fet, el nivell d’endeutament del sector públic no és particularment elevat atès que el 2011 representava el 69% del PIB mentre que a la UE-25 era del 83%, a Alemanya el 80%, a França el 86% i a Itàlia el 120% (Eurostat). Pel que fa a l’endeutament de les llars, representa el 21% del total. Ara bé, el gruix l’ha contret les famílies més adinerades per principalment jugar a l’especulació immobiliària; la resta les classes mitjanes i humils per bàsicament poder accedir a l’habitatge (vegeu l’esquema).

Una part del deute total, si fa no fa el 170% del PIB el 2011, es deu a creditors estrangers. I, una altra vegada, el deute públic representa una fracció petita del total (el 18% ), mentre que la majoria és privat (82%) i sobretot d’entitats financeres (el 44%). Si ens fixem només en els diners que es deuen als bancs estrangers en termes nets (és a dir, si del que es deu als bancs estrangers hi descomptem el que aquests han de tornar a creditors espanyols) veiem que representa el 80% del PIB espanyol. En concret, el 22% d’aquest deute net era en mans de bancs alemanys, el 20% en francesos, el 20% en els d’EUA, el 17% en els del Regne Unit, el 4% en italians i el 16% en els d’altres països de la UE.  (Gómez-Oliver i Reguant 2011).

Així, doncs, per què es posa tant d’èmfasi en el deute públic si el gruix del deute és privat i bàsicament contret per les entitats financeres? Doncs perquè en aquest capitalisme neoliberal, els estats, en contra del discurs oficial, intervenen activament per facilitar i assegurar les pràctiques rendistes del capital oligopolístic. En aquest cas concret, l’estat espanyol ha assegurat explícita o implícitament el pagament del deute de la banca. Tothom ho sap: aquí només es ‘rescata’ als bancs.

Conseqüentment, els creditors internacionals i els seus respectius estats han fet pressió per tal que l’estat espanyol faci tot el possible per ‘sanejar’ els bancs espanyols i així assegurar que pugin retornar els seus deutes. En altres paraules, s’està duent a terme una política de socialització de pèrdues que desplaça el deute privat cap a mans públiques. Per tant, cal que l’estat tingui la capacitat financera per dur a terme aquest sanejament i per assumir l’increment del deute públic i, sobretot, la voluntat de fer-ho.

Tot plegat explica les trucades de la Merkel, en Sarkozy i l’Obama el maig del 2010 a en Zapatero i com aquest, ràpidament, va fer un gir de 180 graus en la política econòmica per iniciar l’època de la desastrosa ‘austeritat’. També explica que es canviés la sagrada constitució espanyola (article 135) per incloure-hi que el pagament  d'”intereses y el capital de la deuda pública  gozará de prioridad absoluta. Estos créditos no podrán ser objeto de enmienda o modificación”. Així, governi qui governi, es prioritza el pagament del deute i es limita la capacitat de reestructurar o repudiar el deute (que molts considerem il·legítim).

En definitiva, amb el conte xino “d’haver viscut per sobre les nostres possibilitats” es vol legitimar la socialització de pèrdues del sector financer i la primacia dels interessos dels creditors sobre les necessitats de gran majoria de la població.

Esquema-ATTAC-Pais-Valencia

 

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Fiscal i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s