Veneçuela

Des de la seva primera elecció el 1999 fins a la seva última victòria electoral el 2012, Chávez ha estat una presència constant en la vida pública del seu país i en les pàgines de la premsa internacional, superficialment obsessionades pel seu comportament i per la seva malaltia. Sobretot, Chávez ha estat al centre de l’atenció mundial durant tots aquests anys pel fet d’haver estat el cap del primer Govern llatinoamericà que aixecà la veu contra les polítiques del FMI i Washington -paper que explica el seu rol oficiós com a líder de l’esquerra llatinoamericana. Amb la seva mort, els interrogants sobre el seu llegat es fan sentir amb més força: fins a quin punt el model chavista ha construït una economia socialment més cohesionada -i fins a quin punt el seu model és sostenible, i no un subproducte fortuït del mannà petrolífer?

Aquestes preguntes són complexes, i normalment m’estaria de plantejar-les en tota la seva extensió: lamentablement, la desinformació sobre Veneçuela és tan gran, que gairebé em sembla obligat.

El primer Govern d’Hugo Chávez, 1999-2002, es caracteritzà per una intensa activitat política: nova constituent, referèndums sindicals etc. Reelegit el 2001, al 2002 es produeix un cop d’Estat fallit i una aturada patronal que es fa forta dins la petrolera estatal, i que força l’acomiadament de bona part de la plantilla. Simultàniament, els preus del petroli es dupliquen entre 2000 i 2002, però tornen als seus nivells inicials amb la ressaca de la crisi econòmica mundial 2001-2002.

A partir de 2003, la major part de la patronal abandona el bloqueig sistemàtic a les polítiques del Govern. Mentrestant, els preus del petroli i l’economia mundial comencen a envolar-se fins al màxim de 2008, quan la bombolla esclata de nou.

En algunes variables, el contrast entre ambdós períodes és evident. Per exemple, en les sèries de PIB i PIB per càpita (representat al gràfic).

Q1

O en les de pobresa:

Q2

En altres àmbits, l’aposta progressista de Chávez no hagué d’esperar a la consolidació del seu Govern. Un cas paradigmàtic és el de l’educació, on hereta un sistema educatiu on l’escolarització primària ja és gairebé universal, però amb mancances importants en altres nivells -que remeia espectacularment:

Q3

En termes socials, doncs, cal concloure que el balanç és positiu: com a últim exemple es pot donar l’IDH, un indicador elaborat per l’ONU a partir de dades d’esperança de vida, alfabetisme i nivell d’ingressos. Entre 2000 i 2010, l’IDH millora a Veneçuela, tant en termes absoluts com relatius, al ritme més ràpid d’entre els principals països llatinoamericans (amb l’excepció de Cuba, que l’avança):

Q4

Quins són, però, els canvis estructurals sobre els que reposa aquest nou model de societat? És temptador respondre: cap. Del cantó de la demanda agregada, no sembla que el consum intern o la despesa pública, que haurien d’haver-se incrementat per satisfer les demandes populars, hagin estat motors de creixement durant els anys de bonança. Foren les exportacions (un 94% de les quals són petroli) les que van substituir a la demanda interior (i molt particularment, a la vaga d’inversors) per impulsar l’economia -observi’s la gepa blava entre 2001 i 2007:

Q5

La feblesa de la inversió privada i pública durant aquest període tingué efectes previsibles sobre l’estructura productiva: el declivi de la indústria, l’estancament de l’agricultura i la dependència creixent de la sempre volàtil activitat extractiva, que es desploma amb la crisi del 2008.

Q6

La mateixa dependència és visible en les dades de la balança de pagaments:

Q7

En sí, la dependència econòmica en uns pocs sectors no és dolenta (n’hi ha prou amb anomenar-la “especialització productiva” per veure-la amb altres ulls). Però més enllà de la seva volatilitat, que lliga a Veneçuela a l’activitat econòmica mundial, i especialment a la dels EUA, la possibilitat que aquesta dependència dels hidrocarburs sigui insostenible a mig termini és molt real fins si la demanda mundial es recupera: la producció de petroli a Veneçuela cau ininterrompudament des de fa anys, i és només gràcies als preus creixents del petroli que aquesta situació no repercuteix en una disminució del valor de les exportacions. I si bé sembla que els preus del petroli es mantindran elevats en els pròxims anys, és agosarat suposar que continuaran augmentant indefinidament:

Q8

Q9

Tot i així, el potencial productiu de Veneçuela és encara massiu: es tracta del país amb les reserves provades de petroli més elevades del món. Una de les prioritats del govern serà, segurament, la d’obtenir transferències tecnològiques de les transnacionals del petroli -i un programa d’inversions en aquest sector, que canviïn la tendència en la producció.

Alhora, la recent devaluació del bolívar contra el dòlar manifesta que el nou Govern és conscient que cal recentrar la demanda per tal d’afavorir la producció nacional. Ara bé, és difícil que aquesta reorientació sigui espontània: caldrà un programa d’inversions força ampli que l’Estat coordini, i eventualment financiï. En tot cas, el baix endeutament de Veneçuela dóna al país un ampli marge de maniobra a curt termini:

Q11

La pregunta essencial és si un programa d’aquest tipus és políticament factible. Els successors de Chávez saben que el carisma del nou líder no els farà guanyar gaires eleccions -ni, eventualment, servirà per frenar nous intents colpistes o lock-outs massius; i que per tant cal una política de fets capaç de mobilitzar les masses. Aquí, també, el marge és ampli: en aspectes com la desigualtat, el socialisme del segle XXI encara no ha arribat.

Q12

Q13

Veurem què passa.

Fonts: Banc Mundial; EIA; OPEC; PDNU.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Internacional i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s