La crisi del deute espanyol i la Unió Econòmica i Monetària

La crisi espanyola i en particular la del deute espanyol no es poden explicar sense entendre el rol pervers que han jugat l’Euro i l’arquitectura de la Unió Econòmica i Monetària (UEM). Malauradament, la versió oficial els exclou i en canvi divulga una explicació moralista per justificar les polítiques antisocials que s’apliquen: l’austeritat i les ‘reformes estructurals’ són la nostra penitència per haver consumit a crèdit dels virtuosos del nord per així viure per sobre les nostres possibilitats. Ara toca purgar els pecats, ara toca tornar els deutes. La realitat, però, és molt lluny d’aquest discurs i les responsabilitats força més repartides.

Val la pena repassar alguns esdeveniments claus. Primer, la crisi del 2000, quan va rebentar la bombolla de les punt com, va afectar seriosament l’endeutada economia alemanya. La recuperació es va voler basar en polítiques neomercantilistes: en la promoció de superàvits comercials aprofitant els avantatges tradicionals del model alemany i incorporant-hi la contenció dels salaris reals mitjançant sobretot una sèrie de reformes de l’estat del benestar i del marc laboral  (“l’Agenda 2010” i en particular les reformes Hartz, que ara s’utilitzen d’exemple per dissenyar algunes de les reformes estructurals a Espanya). Segon, llavors la demanda agregada espanyola creixia a bon ritme gràcies al boom de la construcció que, juntament amb l’expansió d’altres sectors de béns no exportables i dels  serveis, va comportar un augment de la inflació per sobre la dels països del centre. Tercer, per facilitar la recuperació alemanya, el BCE va reduir el tipus d’interès fins el 2%, de manera que a Espanya va tenir tipus d’interès reals negatius durant bona part del període 2002-2006, facilitant encara més el creixement de la bombolla immobiliària i del crèdit al consum.

Així, la indústria alemanya va poder aprofitar l’expansió de la demanda interna espanyola –i la d’altres països– i l’abaratiment relatiu dels seus productes per exportar els excedents interns i fins i tot augmentar la producció. Tot plegat va permetre a Alemanya acomplir l’objectiu: recuperar els beneficis del capital tot i l’estancament intern a través de generar superàvits comercials molt elevats (8% del PIB el 2007 partint d’un petit dèficit el 2000). En l’altra cara de la moneda hi trobem els dèficits persistents de la balança per compte corrent espanyola, i per tant l’acumulació de deute extern. Al seu torn, els superàvits alemanys no es reinvertien en l’estancada economia alemanya, sinó que es prestaven als bancs de la perifèria, entre els que destacaven els espanyols, perquè asseguraven uns beneficis més alts. Atesa la llibertat dels fluxos de capital, els baixos costos d’endeutament, el fàcil accés a liquiditat a través del palanquejament, i la inexistència de risc de modificacions del tipus canvi, aquest reciclatge dels superàvits alemanys es creia no només profitós, sinó també segur. Era precisament així com l’euro i la UEM permetia que els desequilibris es reproduïssin i s’amplifiquessin, era així com el deute extern espanyol s’anava acumulant i finançant des del centre.

Per tant, Alemanya va créixer en bona mesura a expenses dels seus propis treballadors i dels creixents desequilibris i deutes d’Espanya. Evidentment, aquest cercle no és sostenible ja que s’arriba a un punt en què la capacitat de pagament del deute extern espanyol es posa -sensatament- en dubte, el (re)finançament s’interromp, la roda es para i el model de creixement col·lapse.

En definitiva, la crisi del deute espanyol està estretament relacionada amb el funcionament de la UEM i el model de creixement mercantilista i antisocial alemany. Així, requereix respostes col·lectives per tal d’evitar les polítiques d’auto empobriment i d’empobriment del veí que es van aplicar primer a Alemanya i que ara s’escampen per l’Eurozona. No hi hauria d’haver cap dubte, doncs, que l’arquitectura de la UEM s’ha de repensar per promoure el progrés social i solidari que teòricament justifica el projecte europeu.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Clàssics, Euro i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s