Kalecki, d’actualitat

Michael Kalecki va publicar l’any 1943 una reflexió sobre “Els aspectes polítics de la plena ocupació” que és de rabiosa actualitat. Es va plantejar la següent pregunta:

“Clarament, més producció i ocupació beneficia no només als treballadors sinó també als empresaris, perquè els seus beneficis augmenten. I la política de plena ocupació descrita anteriorment no usurpa beneficis perquè  no comporta cap impost addicional. Els empresaris durant la depressió anhelen el boom; per què no accepten de bon grat el boom sintètic que el govern és capaç d’oferir-los?”(p.1)

Kalecki va donar tres explicacions complementàries:

  • 1. En un sistema de no intervenció de l’estat (laissez-faire), el nivell d’ocupació depèn en gran mesura de les decisions d’inversió dels capitalistes. Això els dóna un control indirecte sobre la política de l’estat, atès que si no és del seu gust podrien no invertir i desencadenar així una crisi econòmica. Els dèficits públics sovint necessaris per dur a terme polítiques de plena ocupació es veuen, doncs, com atacs al seu poder per dictar la política econòmica.
    2. El destí de la despesa pública encaminada a reactivar l’economia tampoc sol agradar-los. Algunes inversions públiques poden competir amb les del capital i reduir les seves àrees de negoci (ja siguin hospitals o la generació d’electricitat). Tampoc que es subsidiï el consum dels seus propis productes, perquè es posaria en joc “l’ètica capitalista” que exigeix que “et guanyaràs el pa amb la teva suor (…)”.
    3. Si s’aconseguís superar l’oposició a les polítiques de plena ocupació i aquest s’assolís, l’efecte ‘disciplinari’ que tenen els acomiadaments i l’existència d’un ‘exèrcit de reserva’ de treballadors aturats desapareixeria. Per tant, la posició de força dels treballadors augmentaria i així també les seves reivindicacions salarials i de condicions laborals. Kalecki conclou que la “disciplina a les fàbriques i l’estabilitat política són més apreciades que els beneficis pels líders empresarials” .

Aquí tan sols posarem alguns exemples evidents de com l’anàlisi d’en Kalecki és útil per entendre el que estem vivint.

  • 1. S’ha institucionalitzat la doctrina del dèficit zero i el Banc Central Europeu es caracteritza per deixar les finances de l’estat en mans dels mercats financers. Així, s’ha limitat la capacitat d’intervenció de l’estat en l’economia i la recuperació, ens diuen, passa per ‘fer tornar la confiança als inversors’, és a dir, per doblegar-nos a les seves exigències
  • .
  • 2. S’està duent a terme un atac a l’estat del benestar per, claríssimament, obrir noves àrees de negoci al capital privat. I com que “et guanyaràs el pa amb la teva suor”, els subsidis d’atur es retallen, no hi clemència amb els desnonats, etc.
  • 3. S’aprofita la desesperació de molts aturats per treballar i la por al cos que tenen els que encara conserven la feina per retallar salaris i drets laborals.
Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en 50 i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s