La immigració recent: funcional al patró de creixement

L’estat de l’economia en general i del mercat laboral en concret expulsen població fins al punt que des del 2011 Espanya ha tornat a ser un país d’emigrants. Ara s’incentiva als joves a ‘agafar experiència’ a l’estranger apel·lant a un esperit aventurer; delegats d’empreses i d’institucions públiques estrangeres cooperen amb les locals per importar treballadors, i als immigrants se’ls empeny a emigrar un cop més.

Però fa dos dies, entre el 1996-2007, se’ns deia que necessitàvem immigrants per mantenir el creixement econòmic, assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions i arguments semblants. De fet, però, no era veritat que necessitéssim immigrants per sostenir el creixement econòmic (i ni molt menys per mantenir les pensions), sinó per mantenir aquell patró de creixement basat en l’expansió de sectors com la construcció, el turisme, el comerç i els serveis domèstics, que massa vegades formen el que Piore anomena sector secundari: el que es caracteritza per generar feines que comporten, “en relació a l’altre conjunt de feines, salaris baixos, un estatus socials baix, i considerable inestabilitat laboral o, com a mínim, incertesa”” (M.Piore 1986). El següent quadre presenta algunes dades en aquest sentit.

Immig-feines

Així, tot i tenir un ampli exèrcit de reserva de treballadors nadius (taxes d’atur exorbitants fins i tot durant el pic del cicle i taxes d’activitat més baixes que les de la UE-12), es va insistir –sobretot des de les patronals– en promoure la immigració. Des del punt de vista de l’establishment va ser un èxit: nova mà d’obra barata per satisfer les exigències del ‘sector secundari’, que a més contribuïa allargar i engrandir la bombolla de la construcció i del crèdit, i a mantenir el salari real mitjà estancat tot i la creació de 7.5 milions de llocs de treball nets entre el 1996-2007.

La immigració recent, a més d’haver estat, doncs, funcional al model de creixement espanyol, va tendir a atenuar problemes socials latents. Per exemple, moltes tasques domèstiques i d’atenció a la gent gran que típicament recauen sobre les dones van ser mercantilitzades i dutes a terme en bona mesura per dones immigrants. Això va permetre a moltes dones incorporar-se al mercat laboral sense haver d’introduir mesures substancials de conciliació de la vida laboral amb la domèstica ni haver de desenvolupar un verdader servei públic de qualitat d’atenció als més grans.

Amb tot plegat no estic insinuant que cal promoure polítiques migratòries restrictives, ni molt menys. Més aviat vull recalcar dues coses: 1) Cal que la defensa legítima de l’esquerra del dret a poder-se desplaçar i viure lliurement pel nostre planeta no sigui utilitzat per l’establishment per, com ha passat aquí recentment, explotar als nouvinguts, gestionar l’exèrcit de reserva i atenuar les pressions socials per un estat del benestar més ampli i redistributiu. 2) Els mateixos arguments que es difonien àmpliament per legitimar i promoure la immigració es poden tornar ara contra els immigrants; cal que la ràbia que genera no trobar feina i competir per serveis socials minvants no es canalitzi com ja està passant –sobretot a Grècia– en forma de racisme i xenofòbia contra els més dèbils i explotats, sinó contra els verdaders artífexs del patró de creixement recent i de les actuals polítiques de depressió.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Política i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s