La redistribució de la renda cap als capitalistes II

En aquesta entrada  actualitzo les dades que vaig presentar en aquesta altra. Hi vam veure que a Espanya els costos de la crisi s’han carregat sobre les esquenes dels treballadors en major mesura que en la resta dels grans països de la UE. De fet, Espanya és l’únic dels grans estats de la Unió Europea on el total de rendes salarials  ha disminuït i el total de rendes del capital ha augmentat significativament des de l’inici de la crisi.

 

L’objectiu d’aquesta entrada és simple: constatar que això no ha canviat, sinó que empitjorem. Per primer cop les rendes del capital superen les dels assalariats, i tot fa pensar que aquesta diferència s’anirà ampliant. Ho podeu veure en els gràfics de més avall, que representen l’evolució de la renda total generada trimestralment a Espanya, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Portugal, la zona euro dels 15, i els Estats Units d’Amèrica, entre el quart trimestre del 2000 i el quart trimestre del 2012 (línia blava, eix secundari). Aquesta renda l’hem desagregat en tres components: la que s’utilitza per remunerar els assalariats (línia vermella, eix principal), per pagar impostos sobre la producció i les importacions descomptats els subsidis (línia lila, eix principal), i les rendes de capital (línia verda, eix principal). 

 

També vull remarcar que aquest comportament parasitari de les elits reforça el cercle viciós típic d’una crisi. Primer, perquè s’està redistribuint poder adquisitiu als que tenen una menor propensió a consumir (els més rics típicament destinen una proporció menor de la seva renda a consumir que els més pobres). Segon, perquè desincentiva la inversió  (per què voldrien invertir els capitalistes per augmentar la producció atès que  els treballadors –la gran majoria de la població– es veuen obligats a mantenir o reduir el nivell de consum?). 

distfuncEsp distfuncAle distfuncFra distfuncRU distfuncIta distfuncPort distfuncEURO distfuncEUA

 

Font: Eurostat, Comptabilitat Nacional Trimestral. Línia blava: rendes totals, eix secundari. Línia vermella: rendes salarials, eix principal. Línia verda: rendes del capital (excedent brut d’explotació i renda mixta), eix principal. Línia lila: impostos sobre la producció i les importacions descomptats els subsidis, eix principal. Les dades dels EUA les podeu trobar al BEA.

 

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Treball i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La redistribució de la renda cap als capitalistes II

  1. Ernest A ha dit:

    Penso que la dicotomia entre treballador i capitalista ja fa temps que està superada. Un assalariat que té accions què és: treballador o capitalista? Per altra banda, els directius dels consells d’administració de les grans empreses no deixen de ser treballadors, en tant que perceben un salari i no són propietaris del capital. De totes maneres, les dades són interessants.

    • És cert que les categories treballador/capitalista són una mica complicades, per més que la divisió entre rendes laborals i del capital n’és, grosso modo una aproximació. Part de la classe treballadora, però, depenent com depèn de les pensions d’atur o vellesa, o de la caritat de la família, ni tan sols aspira a ser assalariada; i molts autònoms i petits empresaris, tot i no ser assalariats, estan subordinats o en competència amb grups industrials que, a la pràctica, els impedeixen tenir més ingressos o control sobre la seva activitat que la que té un assalariat…

      Pel que fa als termes concrets de la teva pregunta: en la mesura en què les accions no suposen una part important de la seva renda, ni li donen control sobre la marxa de l’empresa, m’inclino per pensar que la majoria dels assalariats amb accions són treballadors. Atès que els grans directius de les empreses sí que tenen control sobre la gestió de l’empresa (incloient els seus propis ingressos), i que probablement poden estalviar bona part dels seus emoluments salarials (de manera que, eventualment, obtenen sucoses rendes del capital) se’m fa més fàcil imaginar-los com a capitalistes.

    • quinaeconomia ha dit:

      Segons l’Enquesta financera de les families (EFF) del 2008 del Banc d’Espanya, un 11.7% de les families en què el “cap de família” és assalariat té accions cotitzades, un 6.5% fons d’inversió i un 1.3% accions no cotitzades i participacions. Això del capitalisme popular sembla que no acaba de rutllar…

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s