Indicadors del treball mercantil i les reformes Hartz IV

El treball mercantil és un dels elements bàsics que determinen les condicions de vida de la gran majoria de la població: influeixen decisivament en l’esperança de vida, grau de realització i plenitud personal, possibilitats de consum, estatus social, etc. Així, no és estrany que quan ens presenten alguna persona la primera pregunta que li solem posar per fer-nos una primera idea de amb qui tractem sigui: “a què es dedica?” Tampoc ens hauria de sorprendre que estudis científics concloguin que l’atur causa danys psicològics, pèrdua d’autoestima i habilitats, més malalties i morbiditat, pertorbacions ens les relacions familiars i vida social, enduriment de l’exclusió social, accentuació de les tensions racials i asimetries de gènere, etc. (vegeu les referències a Sen 1997). Tot això ho vivim.

Disposem d’un bon grapat d’estadístiques que ens permeten inferir prou bé l’evolució de la quantitat i qualitat del treball mercantil (vegeu, per exemple Muñoz de Bustillo et. al 2011). Malauradament, massa vegades ens centrem exclusivament en el número d’aturats, d’ocupats, d’actius i de persones en edat de treballar, amb les quals es calculen la taxa d’atur, d’ocupació i d’activitat. Aquests són sens dubte indicadors imprescindibles, però cal complementar-los sempre. En cas contrari, podem cometre errors tan garrafals com anomenar ‘miracle de l’ocupació alemanya’ a l’expansió de la precarietat laboral a Alemanya i voler promoure-la aquí.

Se’ns sol explicar que després de les reformes (neoliberals) de l’Schröder (l’Agenda 2010, Hartz IV), el ‘mercat’ laboral alemany va passar d’estar malalt a ser dels més dinàmics de la UE. Ens diuen insistentment que “entre el momento en el que hay que tomar las decisiones difíciles y el momento en el que las reformas entran en vigor y se plasman los resultados transcurre cierto tiempo. En algunos casos —como en Alemania—, ese intervalo puede ser de hasta cinco años. ” (Schröder i Delors 2013). Les estadístiques convencionals semblaria que confirmen aquesta diagnosi:

ocupats, parats alemanya

Font: Eurostat, LFS.

El que no diuen, però, és que a Alemanya avui es treballa si fa no fa el mateix número d’hores que el 1995:

hores treballades

Font: Eurostat i INE, Comptabilitat Nacional.

Veiem que a Alemanya hi ha uns 3,8 milions d’ocupats més el 2012 respecte el 1995, si bé el número d’hores treballades és gairebé idèntic. Com pot ser? Doncs senzillament perquè s’ha redistribuït el treball: s’han destruït llocs de treball a temps complert que s’han vist més que compensats pels de temps parcial. De fet, però, no s’ha redistribuït el mateix tipus de feines amb les mateixes condicions laborals, sinó que:

El aumento del empleo registrado en los últimos años, que se vende como un “milagro”, se registra sobre todo en el sector precario. El sector de salarios bajos que en 1995 implicaba al 15% de los trabajadores emplea hoy al 25%, a uno de cada cinco trabajadores, y se ha expandido tres veces más rápido que el sector tradicional. El 42% de ex empleados del sector tradicional que han perdido su empleo encuentran trabajo en el sector de salarios bajos. Sólo un 15% de los parados de larga duración fueron contratados en 2011 en el sector tradicional. La estadística oficial, que ha barrido debajo de la alfombra a por lo menos un millón de parados (no inscritos en la Agencia de Empleo, mayores de 57 años, [aturats en cursos de formació], etc.) informa que el 71% de los nuevos empleos son “atípicos”, es decir precarios, parciales, temporales, “autónomos”, etc. Hay 8 millones de empleados a tiempo parcial, con contrato limitado, minijobs, autónomos, etc. (Rafael Poch 2012)

Més desigualtat i precarietat, i no pas més necessitat global de treball, ha estat, doncs, el resultat real dels esforços per desmantellar el que es sol anomenar model alemany, el qual

could be characterised as a combination of economic dynamism and low social inequality. With the aid of generalising institutions, such as the industrial relations system, labour law and the welfare state, the strategy of high value added and high-quality production in a manufacturing sector geared to producing for the global market, which was fostered by long-term relations within capital and between capital and labour, worked to the advantage of the economy as a whole and of broad sections of German society.(Lehndorff 2010, p.89)

Per contra, són precisament les institucions que han sobreviscut a les reformes les que han demostrat ser crucials per mantenir l’ocupació tot i la davallada brutal de la producció alemanya (major que a Espanya, per exemple): el treball a temps reduït i subvencionat, el dret dels representants dels treballadors a les grans empreses a la codeterminació, etc.

En definitiva: 1) El treball mercantil és massa important  com per analitzar-lo només a partir dels indicadors típics. Per sort, tenim a l’abast d’un clic conjunts d’indicadors que ens permeten fer-nos una millor idea de l’evolució real del treball mercantil, com per exemple els del Barómetro Social de España, l’Indicador de Qualitat del mercat de Treball (IQT) a Espanya (a més de l’EPA, l’Enquesta de Condicions de Vida, l’European Working Conditions Surveys, etc.). 2) El conjunt de reformes Hartz IV no van crear ocupació, sinó desigualtat i precarietat. Aquests són precisament els mateixos resultats que està generant aquí l’última reforma laboral. Més valdria inspirar-nos en el model alemany tradicional.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Internacional, Treball i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Indicadors del treball mercantil i les reformes Hartz IV

  1. Ernest A C ha dit:

    Em sembla que torno a discrepar :-)

    El que cal entendre és que el treball no és una cosa desitjable en si mateixa (per alguna cosa a l’antiguitat i més recentment existien les condemnes a treballs forçats), sinó que és un mitjà per obtenir un determinat nivell de vida.

    Si partim del fet que el nivell de producció és un indicador del nivell de vida de la societat i del fet que

    producció = productivitat del treball × ocupació × hores de treball p.c.

    aleshores, suposant que la productivitat es manté constant, diferents combinacions d’ocupació i hores de treball per càpita permeten un mateix nivell de vida.

    Si augmenta l’ocupació i disminueixen les hores de treball per persona, això simplement vol dir que la distribució del treball és més equitativa, ja que el mateix treball es reparteix entre més persones.

    De fet, si mirem l’evolució de la jornada laboral des de la Rev. Industrial, aquesta no ha fet res més que disminuir – hem passat de 70 hores setmanals, a menys de 40 [1][2] – i la tendència és que continui baixant. Crear més necessitat de treball és totalment anti-econòmic. Per que el món sigui un lloc millor, precisament el que cal és tot el contrari: menys necessitat de treball!!!

    [1] United States Census Bureau. Historical Statistics of the United States, 1789–1945. Washington, D.C. 1949.
    [2] Matthews, R.C.O., Feinstein, C.H., Odling-Smee, J. British Economic Growth 1856–1973. Oxford. Oxford University Press. 1982.

    • quinaeconomia ha dit:

      1. El treball en molts casos és desitjable per si mateix. Em sembla que tens al cap que el treball és sempre ‘desutilitat’ per poder obtenir l’utilitat del cosum. Les feines creatives, científiques, esportives, educatives, sanitàries, entre moltes altres, donen sentit a les vides de moltes persones. Ara, evidentment sempre hi ha moltes feines gens agradables, i massa vegades les feines que he citat abans són mal pagades i infravalorades per la societat.
      2. A més a més, avui el treball mercantil és l’element principal que dóna accés a l’excedent social a la gran majoria de la població. En aquest sentit, és desitjable que tothom que necessiti i vulgui treballar pugui fer-ho, fet que no passa.

      3. La producció no és un indicador del nivell de vida.
      4. En el cas d’Alemanya s’ha repartit el total d’hores treballades entre més persones tal com he ensenyat. Això no té res de dolent, i personalment penso que és molt desitjable. El que no és desitjable és com s’ha fet ha Alemanya, per exemple, i això és precisament el que remarco en aquesta entrada.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s