L’especialització productiva i els dèficits comericals II

En altres posts he avançat la tesi que l’especialització productiva d’Espanya tendeix a generar dèficits comercials enormes cada vegada que l’economia creix a bon ritme, els quals acaben comportant dèficits substancials en la balança per compte corrent. Al final, els dèficits per compte corrent es solen reduir a base de devaluacions (avui amb l’euro ja no, però) i crisis econòmiques que deprimeixen la demanda interna, i per tant també d’importacions, que incentiven a col·locar els excedents als mercats exteriors.

En el següent quadre hi podeu veure algunes dades que donen suport aquesta tesi. En concret, el volum d’exportacions (X), importacions (M) i la taxa de cobertura (T.C.) pels 61 “productes” que componen el total d’una economia segons la classificació estàndard CCPA-96 Rev.1 pels anys 1995, 2007 i la variació d’aquestes variables entre aquests anys. (La taxa de cobertura mesura fins a quin punt els ingressos per exportacions són suficients per satisfer els pagaments per importacions. Es calcula, doncs, així: (ingressos per exportacions/pagaments per importacions) x 100). Les xifres en verd indiquen que el valor de les exportacions és igual o superior al de les importacions (és a dir, T.C. igual o més gran que 100), en taronja que és menor (T.C. < 100), i en vermell que la variació ha estat negativa.

S’hi pot llegir, per exemple, que tot i l’augment de les exportacions en 22 dels 23 productes industrials, la taxa de cobertura en 18 va caure. A aquest agreujament dels dèficits en béns manufacturats s’hi ha d’afegir que, si bé les exportacions de serveis han augmentat, en general encara ho han fet més les importacions. Així, els productes espanyols el 2007 es venen tant o més bé a l’estranger que el 1995. El problema sembla ser, doncs, que a mesura que hi ha més calers i passa el temps es tendeix a demandar més un tipus de béns que aquí no es produeixen. L’exemple típic és el dels cotxes: Espanya, tot i ser una potencia mundial en la producció de cotxes, la taxa de cobertura dels “vehicles automòbils, remolcs i semiremolcs” el 2007 va passar a ser inferior a 100. Així, produir sobretot cotxes de gama mitja-baixa mentre que cada vegada se’n demanden més de gama mitja-alta no surt a compte en termes de balança exterior.

Què més hi veieu?

X, M, TC

Font: WIOD

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Competitivitat i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’especialització productiva i els dèficits comericals II

  1. Una entrada molt interessant, ja que m’hi invites, m’han cridat l’atenció tres coses.

    La primera cosa que em crida l’atenció és que, dels 71.000M de dèficit comercial, 28.000 (un 39%) és petroli, el preu del qual va augmentar entre 3 i 4 vegades de 1995 a 2007, i es manté elevat. És Espanya particularment depenent del petroli per l’estructura de la demanda, o de la producció? És necessària una política d’estalvi energètic, al teu parer? T’ho pregunto també perquè no sé si el consum de petroli és particularment sensible a les devaluacions (en el cas que sortíssim de l’euro).

    En segon lloc, els sectors com l’automòbil on una espècie d’efecte-renda cap als mercats de luxe ha empitjorat la balança són potser els que ens permeten ser “optimistes”, perquè és possible que ara, amb la crisi, es produeixi l’efecte contrari (seria interessant comprovar-ho), si la gent es fica a comprar SEAT en lloc de BMW i tal. En canvi, algunes indústries de consum, com la sagnia electrònica (-11.400M), semblen tenir problemes més estructurals que no sé com es resoldran; sobretot perquè els sectors dels que depèn una millora del sistema productiu, coses com maquinària informàtica, mecànica o de precisió, a més de fortament deficitàries, tenen taxes de cobertura baixíssimes que no milloren amb el temps.. Més enllà d’educar la població i subvencionar la recerca, hi ha alguna manera de crear algun sector de béns d’inversió o d’alta tecnologia aquí -o almenys de convertir-se en una base per a multinacionals estrangeres per alguna via que no siguin els baixos salaris (dels enginyers i obrers qualitificats, en aquest cas)?

    I en tercer lloc… Què són “altres serveis empresarials”?

    • quinaeconomia ha dit:

      Hola economistaexiliat.
      Començo per la tercera pregunta que em poses. La “divisió” “altres serveis empresarials” inclou els següents “grups”: “serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament a la gestió empresarial”, “serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria i altres serveis relacionats amb l’assessorament tècnic”, “serveis d’anàlisis i assajos tècnics”, “serveis de publicitat”, “serveis d’investigació i de seguretat”, “serveis industrials de neteja” i “serveis empresarials ncaa [no classificats en altres apartats]”. Si vols saber ben bé que s’inclou dins aquests grups, consulta: http://www.idescat.cat/Classif/Classif?TC=4&V0=3&V1=80
      Sobre la primera pregunta té de dir que no ho sé. Tot em fa pensar, però, que és l’estructura de la producció més que de la demanda el que explica l’elevat consum per càpita de petroli a Espanya en comparació amb països com França, Itàlia, Portugal, R.U., etc. M’ho hauré de mirar bé.
      Sí, cal una política d’estalvi energètic. Per moltes raons, però en destaco dues d’evidents: per reduir l’impacte ambiental i perquè els productes energètics no renovables fan un forat considerable a la balança de pagaments, a més de causar inflació i ajudar a règims no democràtics. No, el consum de petroli no és gens sensible a les variacions de preus, així que una sortida de l’euro faria molt cara la factura energètica. L’Óscar Dejuán a calculat elasticitats aquí:http://www.aeee.es/archivos/documentosCientificos/CONGRESOS%20AEEE/2010%20-%20V%20CONGRESO%20AEEE%20-%20VIGO/Jorge%20Zafrilla.pdf
      Respecte el segon comentari, la via més ràpida és segurament crear empreses públiques en els sectors que has fet bé d’indentificar perquè liderin el procés (que generin demanda ‘segura’) en nous districtes industrials específics (en els quals típicament s’ofereixen moltes facilitats a les empreses privades per establir-s’hi).

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s