Sumant deutes

Una amiga m’envia la següent notícia de Repubblica: “Adéu al ‘tresor privat [italià]’ amb banca, famílies i empreses, el deute ja arriba al 400% del PIB”. Amb rigor característic, l’ “amb” es deu a que aquesta xifra inclou el deute públic de l’Estat –del 140% del PIB.

Sense entrar en detalls, l’article avisa del creixent endeutament de l’economia italiana, sempre amb el mateix to alarmista, i sense cap distinció entre deute públic i privat, net i brut, interior o exterior etc. Vaja, que és el mateix article sobre endeutament que si tingués paciència trobaria en qualsevol altre idioma o mitjà de prestigi equivalent.

El fet és, però, que aquesta manera de plantejar el problema de l’endeutament és equivocada, per una raó de principis: i és que a cada actiu financer li correspon un passiu de la mateixa magnitud; i per tant sumar diferents tipus de deute no és gaire informatiu. Si el banc em fa un crèdit de 100, el meu deute augmenta en 100, però des de la perspectiva del banc, els actius financers han crescut en 100. Diríem que la riquesa ha augmentat en 100, com sí que ho diem pel deute? –no. De la mateixa manera, si l’Estat s’endeuta per pagar les pensions i jo, jubilat estalviador, compro amb la pensió un bo del Tresor per valor de 50; té sentit dir que el deute ha augmentat en 50 –i ometre simultàniament que la meva riquesa ha augmentat en 50?

D’altra banda, si demano crèdit al banc per comprar aquest mateix bo del tresor, té sentit mencionar únicament que el meu deute ha augmentat en 50 quan també ho ha fet la meva riquesa financera? (En tot cas, el que aquí seria rellevant és si puc esperar que aquesta inversió sigui profitosa, i em generi més interessos que no pas em costa el préstec).

De manera més general, doncs, quan parlem del “deute” d’un sector, cal vigilar dues coses: a) quin és el deute net d’aquest sector, sense ometre, per tant, l’existència d’actius a més de passius; b) quina és la composició dels seus passius i actius (especialment pel que fa a la seva relativa maduresa, solvència i liquiditat) i no pas únicament, o fins i tot primordialment, els seus nivells absoluts –tot i que a vegades, per falta de dades, els haguem de fer servir per mirar d’endevinar tendències, com vergonyosament farem a continuació.

Dit això, té sentit, doncs, preocupar-se del deute d’Itàlia, com a sector agregat? En atesa al criteri a) la resposta segurament és que no: Itàlia, deu a l’estranger (calculat a partir de les dades del Banc Mundial per a 2012, en CLU corrents, sobre actius i passius financers) un -2% del seu PIB, als quals caldria afegir els actius reals dels quals els italians disposen a l’estranger (i recíprocament per la tinença d’actius dels estrangers a Itàlia); certament més que no pas Alemanya (a qui els estrangers deuen un 0,5% del PIB), però lluny dels valors de la perifèria europea –el -14% del PIB d’Espanya, -20,7% a Grècia, -20,8% a Portugal.

Pel que fa a la composició del deute, el tema és massa extens per entrar-hi en profunditat. Cortesia de Reuters, sembla que en el cas de les famílies, la caiguda dels preus de la vivenda i els intents de les empreses de reequilibrar els seus balanços financers han impactat negativament en la seva riquesa. En tot cas, però, no cal oblidar si aquestes tendències es confirmen fins a esdevenir preocupants, en serà responsable, en darrer terme, l’Estat i el que hauria de ser el seu banquer, el BCE: per optar per una política de retallades que, alimentant la recessió, redueix els ingressos de les famílies i les obliga a cremar els estalvis per consumir; i per uns objectius de reducció de dèficit que, caeteris paribus, redueixen la liquiditat del sector privat –conclusions que també valen per Espanya.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Internacional i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s