Treballant menys, treballem tots (III)

Com a cloenda provisional a les notes d’aquesta sèrie [Treballant menys, treballem tots (I); Treballant menys, treballem tots (II)]; avui tocarem el tema del repartiment dels ingressos que hauria d’acompanyar un repartiment del treball –car, altrament, si a una reducció de jornada se l’acompanya d’una reducció equivalent en sous, la solidaritat es limita als assalariats; i a més d’una manera que afecta igualment a treballadors que a directius.

Al nivell més genèric possible, el que es planteja és: i) si els sous dels que ja treballen poden mantenir-se, de manera que els nous assalariats obtenen llurs ingresos via una reducció en les rendes del capital; ii) si, mantenint els sous dels grups d’assalariats de renda mitjana o baixa, part de la reducció de jornada pot finançar-se via transferències de les rendes salarials dels més ben pagats.

Començant per ii), una manera d’explorar aquesta possibilitat és considerant les estadístiques de distribució salarial. A Espanya, l’Enquesta d’Estructura Salarial (INE 2011) dóna dades sobre la proporció de treballadors que guanya almenys el salari mínim, dos cops el salari mínim i així successivament. Si suposem (per manca de dades) que entre punt i punt dels que tenim informació, els treballadors es distribueixen uniformement, podem dibuixar la següent “corba” d’ingressos salarials per als assalariats a temps complert:

Salaris

Per entendre el gràfic, podem posar un exemple: el que veuríem és que un 10% dels treballadors a jornada complerta guanya menys de 12.000 euros -és a dir, és un dels famosos “mileuristes”. O, si comencem per l’eix vertical, que gairebé el 60% dels treballadors a temps complert guanya menys del salari mitjà (25970.86 euros).

Ens podríem plantejar que succeïria si Espanya tingués una estructura salarial més igualitària. Per no plantejar-se aquest objectiu de manera excessivament arbitrària o utòpica, podem optar per aquestes tres prescipcions:

a) Fixem com a salari mínim 12.000 euros anuals per al 10% que menys guanya.

b) Fixem el salari medià (el que guanya almenys el 50% de la població) en proporció als valors que aquest ja pren a Espanya respecte a l’ingrés del 10%, segons les dades que Eurostat proporciona per les empreses de més de 10 treballadors (2010).

c) Fixéssim com a salari màxim els ingressos que separen el 90% que guanya menys del 10% que guanya més, en proporció, també, a l’actual.

d) Distribuïm uniformement els treballadors en cada segment.

Així, obtenim:

Salaris 2

En aquest gràfic, la línia blava representa el mateix que l’anterior: la línia vermella la distribució alternativa. El resultat final és una distribució força semblant en ambdós casos, excepte pels guanys obtinguts a l’extrem inferior a costa dels més rics; de forma que una redistribució d’aquest tipus sembla factible sense massa resistències.

El salari mig, però, és gairebé el mateix, de manera que no hi ha marge per reduir la jornada.

Suposem, però, que optéssim per una redistribució “a la sueca”: és a dir, mantinguéssim el salari mínim per al 10% amb menys ingressos al voltant dels 12.000 euros, però deixéssim que els salaris medians i màxims respectessin les proporcions que mantenen a Suècia. El resultat seria aquesta curva de salaris:

Salaris 3

De nou, el salari del 10% augmenta, i els salaris del 10% més rics cauen significativament, reduint les desigualtats. A més a més, però, el salari mig cau fins als 19.788 euros –reducció que, exigint la solidaritat de bona part dels treballadors, també els permet reduir la jornada fins a 24%, en benefici de molts aturats que ara poden trobar una feina.

Tanmateix, sembla just que els treballadors plantegin per què aquesta reducció de la jornada s’hauria de fer a costa de la seva solidaritat: al cap i a la fi, com hem discutit molt al bloc, les rendes del capital a Espanya són molt elevades, i no paren de créixer des de l’inici de la crisi (malgrat la substancial caiguda del PIB).

La cosa, però, no és tan simple. No podem concloure que, pel fet que les rendes empresarials a Espanya són més altes que a altres països, la seva reducció no planteja cap problema per al funcionament de l’economia (capitalista). I és que a l’hora de considerar la redistribució entre capital i treball el que cal és considerar quina és la taxa de benefici mínima, és a dir, la renta proporcional al valor dels mitjans de producció de propietat privada, que els capitalistes acceptaran guanyar. Curiosament, els propis mecanismes de la competència capitalista ens poden oferir una resposta: és el mínim que els capitalistes podrien guanyar traslladant la seva producció a un altre país des d’on poguessin continuar abastint el mercat espanyol sense témer riscs com ara fluctuacions en el tipus de canvi, o costs adicionals com ara els del transport, imposts adicionals sobre els guanys o aranzels sobre la producció importada. Això no vol dir, però, que la producció no deslocalitzable podria arribar a fer-se amb una taxa de benefici zero (a no ser que sigui retirant-la de l’esfera capitalista per via de la nacionalització, que segurament ens asseguraria una provisió més eficient dels malanomenats serveis regulats -aigua, llum, telefonia- o de sectors com dependència, ensenyament o salut o fins i tot finances, vist el pes que l’Estat pren en la seva gestió fins i tot quan són privats, o el seu rol en la planificació econòmica), ja que és improbable que els capitalistes (i els seus creditors, si apliquen els mateixos estàndards per jutjar-ne la solvència) acceptessin una taxa de benefici menor que la que obtenen els seus companys del sector obert al comerç exterior.

Del que es tracta, doncs, és de calcular taxes de benefici, que ja sabeu que és ofici preferit i controvertit de l’economia marxista. En principi, la taxa de benefici “normal” que serveix de referència és la que s’obté sobre la maquinària tecnològicament dominant en el seu sector quan opera a ple rendiment. A la pràctica, però, és molt difícil tenir bones mesures dels beneficis de les empreses que siguin consistents amb alguna bona mesura del capital en ús, ajustat pel nivell d’utilització.

Atès que això només és un bloc, optaré per la solució fàcil, i usaré les dades d’AMECO per obtenir, dividint l’excedent empresarial net pel capital net convenientment deflactat, una mesura de la taxa de benefici força convencional. N’obtenim un gràfic que fa aquesta pinta:

Taxes de benefici

I el que obtenim, plenament d’acord amb la teoria post-clàssica [Ortodòxia] és que la taxa de benefici espanyola ha tendit a igualar-se amb l’europea (la qual cosa va significar un mannà per a la burgesia d’aquí i d’altres països perifèrics, i que explica el seu entusiasme per la integració europea malgrat el desmantellament productiu que va significar per a molts sectors), de manera que aquesta no pot reduir-se significativament sense a) nacionalitzar la propietat; b) desconnectar amb l’espai econòmic europeu, o c) coordinant les lluites laborals a l’espai europeu. O el que és el mateix: sense a), b) i c), es només la redistribució entre assalariats que es pot plantejar. (Evidentment, això només limita la capacitat de l’Estat per finançar els seus programes de despesa pública si existeix alguna restricció en la seva capacitat d’emetre moneda, com és el cas dins de l’euro).

Caldria mirar fins a quin punt aquesta conclusió és robusta. De moment ho deixo perquè hi reflexioneu :)

PS. El bloc se’n va de vacances. Moltes gràcies als que ens heu visitat en aquest temps: i si arribeu aquí de casualitat, o us heu incorporat tard, us animem a rellegir alguns dels texts que trobareu a la columna de la dreta; i a comentar o a escriure’ns si res us interessa, us indigna, o us confòn.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Treball i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s