Deflació II

A l’entrada anterior vam presentar una primera anàlisi del comportament dels preus durant la crisi. Vam veure que les tendències deflacionistes no s’han traslladat als preus dels béns de consum –tal com els mesura l’Indicador de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH)– sobretot per l’augment d’impostos indirectes i pels increments de preus que l’Estat regula o pot influenciar en bona mesura com els relacionats amb l’educació i la sanitat.

L’IPCH mesura només l’evolució dels preus d’una cistella de béns i serveis representativa del consum de les famílies, ja siguin produïts aquí o importats. Les tendències deflacionistes segurament queden més ben recollides en el deflactor del PIB, que mesura l’evolució dels preus de tots els béns i serveis produïts a Espanya. Tal com podeu veure en el gràfic de més avall, el nivell de preus s’ha estancat si fa no fa als nivells de mitjans del 2009, l’any en què la caiguda de la producció va ser més marcada. Si no ha caigut ha estat perquè les empreses, en l’agregat, no han traslladat la caiguda dels costos laborals per unitat de producte als preus, sinó que senzillament han augmentat el seu marge de benefici per tal que la seva renda total no es ressenti de la caiguda de vendes. I ho han aconseguit. En aquest sentit, no tenim indicis que la caiguda dels costos laborals s’hagi vist compensada per un augment dels preus de matèries primeres o béns intermedis importats, si bé sembla que han recuperat el nivell de l’any 2008. Ens agradaria poder fer una millor anàlisi dels preus de producció, però per anar bé ens caldrien les taules d’origen i destí que estima l’INE, i de moment només tenim les de 2009. Caldrà esperar.

No cal esperar, però, per avisar que estem en un cercle viciós. S’està forçant als treballadors a acceptar salaris cada vegada més baixos, però els preus no es canvien per així mantenir les rendes del capital. Per tant, el poder adquisitiu dels salaris cau. Això impacta negativament en les vendes de béns i serveis de consum; ara hi ha més treballadors que ‘sobren’ per satisfer aquesta demanda. Al seu torn, les empreses de béns de consum no tenen incentius per ampliar (i a vegades tampoc per renovar) els seus mitjans materials de producció, així que ara ‘sobren’ també alguns dels treballadors que produeixen béns intermedis i de capital. I la roda torna a girar, perquè amb més atur i més por dels que tenen feina hi ha molts números que es torni a forçar als treballadors a acceptar sous més baixos, que una altra vegada no es traslladaran íntegrament als preus.

Sembla que estem arribant a un punt en què els preus de força béns de consum comencen a caure i, atesa la situació actual i en concret l’espiral descrit abans, no hi ha massa raons per preveure que augmentin en un futur prou immediat. Aquesta previsió, portaria a molta gent a esperar tant com pugi per fer determinades compres: demà serà més barat, pensaran amb raó. Les vendes tornarien a caure i sant tornem-hi.

L’ortodòxia i els nostres governants sembla que tenen fe en que l’abaratiment dels productes fets aquí farà que els estrangers en demandin més, idealment fins al punt que la seva major demanda compensi la caiguda de la demanda dels empobrits d’aquí per productes d’aquí. Però ja hem dit que les exportacions espanyoles són, en general, poc sensibles als preus. Potser això tampoc els preocupa tant perquè, atès que les importacions sí que són sensibles al nivell salarial, es podrien arribar a tenir superàvits constants per compte corrent, o dit d’una altra manera, reduir l’endeutament amb l’exterior. Els grans defensors dels creditors ja haurien fet la seva feina. Nosaltres, però, hem de fer la nostra!

Contribucions al deflactor PIB

Font: INE, Comptabilitat Nacional Trimestral

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Competitivitat i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s