L’euro (epíleg llatinoamericà)

Suposem que demà els sindicats recorden la seva funció original o, almenys, imaginem que les noves formes d’activisme eduquen i mobilitzen la gent fins a iniciar una vaga general que obliga als sindicats a acompanyar les seves reivindicacions. Suposem que petits propietaris, aturats i pensionistes s’uneixen a les protestes i que amb el seu impuls i suport un partit d’esquerres arriba al Govern, suficientment cohesionat per evitar dissensions internes i pressions exteriors (del propi aparell de l’Estat, dels mitjans, de la burgesia…) gràcies a la força del moviment que l’ha dut al poder.

Bé, doncs, amics de la constel.lació d’esquerres que ha d’arribar al poder en aquella ocasió que imagineu pròxima (temible “optimisme de la voluntat”) em podeu dir de què serveix la vostra defensa de l’euro, si no és per bastir una retòrica que se’ns girarà en contra?

I és que segurament la primera pressió exterior que rebrà el nou Govern (com fou recentment el cas, en circumstàncies amb prou feines reformistes, a Xipre) serà la negativa del BCE de garantir la liquiditat al sector bancari (en un moment en què podem esperar àmplies retirades d’efectiu: o no recordem el què va passar quan Mitterrand va arribar al poder el 1981?) i a l’Estat (en un moment en què, particularment si ens comprometem amb el repudi del deute públic, els inversors faran tot el que podran per evitar finançar l’Estat i els capitalistes per evitar el tribut).

És a dir: la primera mesura del Govern haurà de ser, necessàriament, la intervenció (i nacionalització, si fa default del crèdit amb el BCE) del sector bancari i la reintroducció d’una moneda nacional per finançar-se, amb controls de capitals exteriors per evitar una fuga de reserves (tal i com permet la UE en una situació d’emergència en què aquestes seran particularment necessàries per evitar un desabastiment sobtat d’importacions) i, pel mateix motiu, controls d’efectiu fins que la nova moneda nacional pugui substituir l’antiga.

Naturalment, cap d’aquestes mesures serà popular entre la petita burgesia enfurismada que alguns confonen amb l’avantguarda del proletariat: no per això seran menys necessàries. A l’Argentina van tenir la sort que fou la dreta qui se n’encarregà, permetent que el kirchnerisme s’envolés sobre l’ona d’una radicalització que no li era necessàriament afí. El BCE és més subtil que el FMI –no tindrem tanta sort.

I a partir d’aquí, i sempre sota la condició de no arribar a dependre del finançament exterior (almenys en el curt termini), però amb la possibilitat de monetitzar el deute públic i de manipular el tipus de canvi, és possible una política d’esquerres com la que desitgeu. És a dir, malgrat Mitterrand 1983 (o, precisament, per Mitterrand 1983 i tots els mals que han vingut des d’aleshores) és fora de la catal.làxia del sistema monetari europeu que l’Estat (i no dic Estat per xauvinisme, sinó perquè és la pròpia UE que atia les divisions entre pobles bastint un centre i una perifèria a nivell material i ideològic) té la possibilitat de dur a terme una política d’esquerres: que, pel que hem dit de la restricció exterior, no ha de ser necessàriament keynesiana; sinó centrada en la socialització de la producció i el repartiment del treball.

I no, no em feu creure que el BCE no s’arriscarà a un pols d’aquest tipus perquè el país X és too big to fail o qui-sap-què, perquè el BCE té els recursos (com ha demostrat la seva gestió de la crisi europea) per isolar el sistema financer europeu i els mercats de deute públic de qualsevol turbulència, si cal a costa d’assumir directament la deterioració dels balanços bancaris i el finançament al sector públic –sempre, però, a condició de la fidelitat del Govern en qüestió al seu projecte econòmic (mer instrument, doncs, dels interessos del capital europeu).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en 50, Euro i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’euro (epíleg llatinoamericà)

  1. NucleoRojo ha dit:

    Totalment d’acord.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s