Valors i economia

Escandalitzats, molts creuen que patim una greu crisi de valors (hem promogut l’egoisme, el consumisme, comportaments curts de mires, etc.), i que aquesta rau en l’origen dels desgavells financers i de la construcció. Tot això es sol enquadrar dins un procés de regressió moral que ens ha dut a beure’ns l’enteniment i subordinar els nostres valors i vides en general al servei de la producció i l’especulació, a un ‘tot per la pasta’.

En altres paraules, avui sembla que “[l]’antiga concepció, en la que l’home apareix sempre (…) com l’objectiu de la producció, apareix molt més exaltada que el món modern, en el que la producció és l’objectiu de l’home i la riquesa l’objectiu de la producció”.

Només vull recordar que tot plegat no és nou, ni molt menys. La cita anterior, que crec recull un sentiment molt generalitzat, va ser escrita entre el 1857 i el 1858! (Marx als Grundrisse, tal com apareix a Hobsbawm 2011, p. 142). Semblaria, doncs, que molts compartim el següent ideal humanista (continuació de la cita):

De hecho, cuando la estrecha forma burguesa se ha eliminado, ¿qué es la riqueza, si no la universalidad de las necesidades, capacidades, placeres, poderes productivos, etc., de los individuos, producidos en el intercambio universal? ¿Qué es si no el completo desarrollo del control humano sobre las fuerzas de la naturaleza, las de su propia naturaleza así como las de la llamada <<naturaleza>>? ¿Qué si no la absoluta elaboración de sus disposiciones creativas, sin más precondiciones que la evolución histórica antecedente que convierte la totalidad de esta evolución –es decir, la evolución de todas las potencias humanas como tales, sin que estén ajustadas a ninguna norma previamente establecida—en un fin en sí misma? ¿Qué es si no una situación en la que el hombre no se reproduce de ninguna forma determinada, sino que produce su totalidad? ¿Dónde no trata de ser algo formando por el pasado, sino que está en el movimiento absoluto de transformación?

En definitiva, només vull dir que aquests valors que ara tan menyspreen són precisament funcionals al capitalisme. Si el que perseguim en última instancia no és ni el caler ni el poder, sinó la “completa elaboración de lo que yace en interior del hombre” (el que en anglès diuen gràficament human flourishing), aleshores caldrà un sistema econòmic d’acord amb les nostres prioritats. Siguem conseqüents, doncs.

Vull recordar també que l’economia ortodoxa descriu el comportament humà com la recerca d’objectius egoistes. Ara, si ens comportéssim realment així passarien burrades com la següent:

 “Where is the railway station?” he asks me. “There,” I say, pointing at the post office, “and would you please post this letter for me on the way?””Yes,” he says, determined to open the envelope and check whether it contains something valuable. (Sen 1977, p. 332)

En cas que fóssim representats com a gent compromesa amb una sèrie de valors, aleshores se’n van en orris els fonaments de teories sobre temes tan crucials com la provisió de béns públics (Sen 1977).

Finalment, vull recordar que la visió de societat de l’economia ortodoxa corromp a massa dels que l’estudien. Per exemple, és ben sabut que els universitaris economistes, com a grup i en comparació a universitaris d’altres disciplines, són més egoistes. I no perquè ja ho fossin abans, sinó que se’ls ‘transforma’ durant la carrera (vegeu, per exemple, Frank et al. 1993). Sembla, doncs, que les facultats d’economia (i de negocis!) acaben modelant els estudiants de manera que s’assemblen al que Sen (1977) anomena encertadament “idiotes racionals” (rational fools) i “tarats socials” (social morons) de les teories ortodoxes.

En definitiva, una altra economia conseqüent amb els valors que diuen voler promoure requereix una altra disciplina econòmica, també. Siguem conseqüents.

 

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Política i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Participa!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s